ARA ÉS L'HORA

742 persones i 13 autocars a la V-11'S

742 persones i 13 autocars a la V-11'S
Artés va ser al Tram 52 de la Gran Via entre C/ Villarroel i c/ Urgell

dilluns, 22 de setembre de 2014

TOT EL QUE CAL SABER SOBRE LA LLEI DE CONSULTES



PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE LA
LLEI DE CONSULTES POPULARS NO REFERENDÀRIES

1.      Podia la Generalitat fer una llei de consultes?
Sí.
L’article 122 de l’Estatut atribueix a la Generalitat la competència exclusiva per regular i convocar tot tipus de consultes populars no referendàries en l'àmbit de les seves competències. Aquest article no va ser anul·lat per la sentència del TC de 2010.

2.      Una consulta i un referèndum, són el mateix o no?
Legalment es distingeix entre els referèndums i les consultes no referendàries. En línies generals, els referèndums són una classe de consultes dirigides al conjunt de persones que formen el cens electoral, utilitzant els recursos administratius i les garanties pròpies de les eleccions. Les consultes són un altre mecanisme per conèixer l’opinió de la població, però adreçades a un col·lectiu diferent del que integra el cens electoral i sense utilitzar els recursos de l’administració electoral.

3.      És vinculant el resultat d’una consulta?
No.
Però tampoc ho és el resultat dels referèndums, excepte el dels previstos per a la modificació de la constitució i l’aprovació dels estatuts d’autonomia, que són els únics legalment vinculants. Tot i així, la llei de consultes preveu que la institució convocant s’ha de pronunciar sobre les conseqüències del resultat en el termini de dos mesos des de la celebració de la consulta.

4.      Aquesta llei s’ha fet només per a la consulta del 9N?
No.
Aquesta és una llei general de consultes no referendàries. Les consultes poden ser d’àmbit nacional, si es refereixen a tota Catalunya, o d’àmbit local, ja sigui municipal o supramunicipal. També poden ser de caràcter general, obertes a tota la població legitimada per participar en una consulta, o bé de tipus sectorial, és a dir, adreçades només a un col·lectiu concret per raó de l’objecte específic de la consulta. A més, la llei regula altres mitjans de participació pública: enquestes, audiències públiques i fòrums de participació.

5.      I el 9N què serà, una consulta o un referèndum?
Per conèixer l’opinió de la població sobre el futur polític de Catalunya es podia convocar un referèndum, però l’Estat espanyol, que és qui té la competència per convocar-lo, s'hi nega. També s'ha negat a cedir puntualment a la Generalitat la competència per convocar un referèndum per la via de l'article 150.2 de la Constitució. Per això, s’ha optat per crear una legalitat pròpia, la llei de consultes, que permet preguntar l’opinió dels ciutadans mitjançant votació, sense necessitat del permís de l’Estat, però sense poder usar el cens ni els mitjans de l’administració electoral.

6.      La consulta del 9N és un referèndum encobert?:
Des del punt de vista legal i formal no ho és. Establertes les diferències formals entre els dos tipus de consultes (referèndums i consultes no referendàries) no existeixen matèries i assumptes vedats a l’opinió i exclosos del parer ciutadà, ni tan sols quan la població d’un territori en general és consultada des d’instàncies institucionals. Sostenir el contrari és fer
una interpretació molt restrictiva de la llibertat d'expressió i del principi de participació política de la ciutadania.

7.      Preguntar sobre la independència de Catalunya forma part de les competències de la Generalitat?
La competència de la Generalitat és demanar i conèixer l’opinió dels ciutadans sobre una determinada actuació, decisió o política pública mitjançant votació per orientar l’actuació política de la Generalitat.

8.      I quin sentit té preguntar sobre la independència, si la Generalitat no té competències per proclamar-la?
 La delimitació del possible objecte d’una consulta comprèn, no solament les competències materials en sentit estricte, sinó també el conjunt de funcions i facultats d’iniciativa i impuls polític atribuïdes a les institucions catalanes. Així, la Generalitat té capacitat d’iniciativa legislativa per promoure la modificació de qualsevol aspecte de la legislació estatal, inclòs modificar la constitució espanyola. Per tant, en democràcia és lògic voler conèixer l’opinió de la població sobre qualsevol qüestió del debat polític, inclosa la independència, encara que les conseqüències derivades de l'opinió expressada quedin limitades per les prescripcions constitucionals.

9.      Doncs, per què el govern espanyol del PP i el PSOE diuen que la consulta del 9N és il·legal o no serveix per preguntar per la independència?
Insisteixen que es tracta d'un referèndum encobert, que només pot autoritzar l'Estat. També sostenen que la Generalitat només pot preguntar sobre qüestions de la seva competència material directa, oblidant que l'àmbit competencial inclou també les facultats de la Generalitat per actuar i presentar iniciatives polítiques en els òrgans comuns de l'Estat. A la pràctica, però, el seu únic interès és evitar tot el que pugui posar en qüestió la unitat territorial d’Espanya i temen que el resultat de la consulta pugui ser favorable a la independència. En un context realment democràtic, preguntar l’opinió de la població sobre qualsevol qüestió política no pot ser mai il·legal, mentre que impedir-ho suposa limitar la democràcia. L’únic que seria contrari a la constitució espanyola, i per tant il·legal, seria proclamar la independència.

10.  Qui pot convocar una consulta com la del 9N?
Com que és una consulta d’àmbit nacional, pot ser convocada pel President, el Govern i el Parlament, així com també un 10% dels municipis la població dels quals sumi almenys 500.000 habitants. També cap la convocatòria per iniciativa ciutadana.

11.  Si no es pot utilitzar el cens, qui pot participar en la consulta del 9N?
Els detalls s’establiran mitjançant el decret de convocatòria de la consulta, però la llei preveu que poden ser cridats a participar-hi: (i) els majors de 16 anys que tinguin la condició política de catalans d’acord amb l’Estatut i els catalans residents a l’estranger que s’hagin inscrit en un registre especial creat amb aquest efecte; (ii) els majors de 16 anys nacionals d’un estat de la Unió Europea inscrits al Registre de Població de Catalunya que acreditin almenys 1 any de residència legal continuada immediatament anterior a la convocatòria; i (iii) els majors de 16 anys d’altres estats inscrits a l’esmentat Registre que acreditin la residència legal durant almenys 3 anys.

12.  Això vol dir que tots els catalans residents a l’estranger i els estrangers residents a Catalunya podran votar el 9N?
No.
La llei crea el Registre de participació en consultes populars no referendàries. Aquest registre integrarà les dades del Registre de Població de Catalunya i del Registre de catalans a l’exterior. Un cop convocada la consulta, s’establirà un període per a què els catalans residents a l’estranger i els estrangers residents a Catalunya puguin manifestar la seva voluntat de participar a la consulta. D’aquests col·lectius només podran votar aquells que prèviament hagin manifestat la seva voluntat de fer-ho.

13.  I per què no poden votar els catalans residents a la resta de l'Estat?
D'acord amb el marc legal actual, la definició política de català és "espanyol empadronat a Catalunya". Els catalans empadronats fora de Catalunya no tenen legalment la condició política de catalans i tampoc no poden votar a les eleccions del Parlament. Cal recordar que no s'està debatent una qüestió de nacionalitat.

14.  I si algú no vol que s’utilitzin les seves dades personals emparant-se en la normativa de protecció de dades?
 La llei preveu que per a la comunicació i l’actualització de les dades no es requereix el consentiment de l’interessat. Per tant, ningú s’hi podrà oposar.

15.  Dins de quin termini s’ha de celebrar la consulta?
La consulta ha de tenir lloc en un termini d’entre 30 i 60 dies naturals comptats des de l’endemà de la publicació del decret de convocatòria.

16.  Com ha de ser la pregunta d’una consulta?
Una consulta pot contenir una o més preguntes o propostes. Les respostes només podran ser afirmatives, negatives o en blanc. Són nul·les les paperetes que no s’ajustin al model oficial o que hagin patit alteracions que no permetin saber el sentit de l’opinió expressada. Si hi ha diferents preguntes o propostes, poden ser successives o alternatives. Si són successives s’han de referir al mateix objecte i si són alternatives han de ser mútuament excloents. En tot cas, la pregunta, preguntes o propostes han de ser formulades de manera neutra, clara i inequívoca.

17.  Si no és possible utilitzar l’administració electoral ni de justícia, com es pot garantir que la consulta del 9N tingui garanties?
La llei preveu un sistema propi i específic de garanties. Per a les consultes d’àmbit nacional el sistema està integrat per una Comissió de Control, una Comissió de Seguiment per a cada delegació territorial de la Generalitat i les meses de consulta.

18.  Què és i quines funcions té la Comissió de Control?
És un òrgan permanent format per 7 juristes i politòlegs designats per Parlament per a cada legislatura. La seva funció principal és vetllar per què les consultes s’ajustin als principis i requisits legals i es respecti el procediment. Provisionalment faran les seves funcions la Comissió de Control prevista en la Llei d’Iniciativa Legislativa Popular.

19.  Què són i què fan les Comissions de Seguiment?
Són òrgans nomenats especialment per a cada consulta i per a cadascuna de les delegacions territorials de la Generalitat. Cadascuna de les Comissions de seguiment està integrada per 5 juristes i politòlegs designats per la Comissió de Control. Entre d’altres funcions, són responsables de les operacions de recompte i resoldre queixes, consultes o incidències.

20.  I les meses de consulta?
Són els òrgans davant els quals es fan les votacions presencials. Estan formades per un president i dos gestors designats per sorteig públic entre les persones majors d’edat inscrites en el registre de participants. Es poden constituir meses de consulta a l’estranger. Correspon a les meses de consulta, entre d’altres funcions, facilitar la participació, identificar els participants, custodiar la llista de persones legitimades per votar a la mesa de consulta corresponent i fer públicament el recompte provisional de respostes.

21.  Està prevista l’existència d’interventors?
No.
Però la llei preveu que les organitzacions socials i professionals interessades puguin formar part del procés de la consulta. Tenen la condició d’interessades les organitzacions amb personalitat jurídica que tinguin una finalitat relacionada amb l’objecte de la pregunta. Les formacions polítiques representades al Parlament de Catalunya tenen en tot cas la condició d’organització interessada.

22.  Com serà la campanya de la consulta?
La llei preveu que es faci campanya i debat públic informatiu i per facilitar el contrast de posicions sobre l’objecte de la consulta i demanar el suport a les persones legitimades per participar-hi. La campanya s’inicia l’endemà de la publicació del decret de convocatòria i acaba a les zero hores del dia de votació. És a dir, no hi ha dia de reflexió.

23.  Quines són les modalitats de votació previstes?
Es pot votar presencialment o de forma anticipada. El vot electrònic, de forma presencial o telemàtica, només serà possible quan es reguli reglamentàriament. La votació presencial ordinària es fa mitjançant paperetes i en sobre de votació tancat, que s’introdueix en una urna. La votació anticipada, si el decret de convocatòria la preveu, s’haurà de sol·licitar i es podrà fer per correu o per dipòsit en el lloc on s’estableixi a tal efecte i en el període que es prevegin en el decret de convocatòria.

24.  Qui fa el recompte dels vots i declara el resultat?
Correspon a les meses de consulta fer públicament el recompte provisional de les respostes de cada mesa i correspon a les Comissions de Seguiment fer el recompte del respectiu àmbit territorial i informar-ne la Comissió de Control. La declaració del resultat global l'ha de fer la Comissió de Control.

25.  I què passa si el govern espanyol impugna la llei de consultes i/o el decret de convocatòria?
L'admissió a tràmit de la impugnació de disposicions autonòmiques davant el Tribunal Constitucional suposa la seva suspensió automàtica per un període de 5 mesos, dins del qual s'ha de dictar sentència o aixecar o ratificar la suspensió.

26.  Seria una il·legalitat celebrar la consulta amb la llei de consultes i/o el decret de convocatòria suspesos?
Tècnicament ho seria. Altra cosa és el valor polític que es vulgui donar i el cas que es vulgui fer a les resolucions del Tribunal Constitucional, que amb la sentència de l'Estatut i d'altres ha demostrat que no és un òrgan independent ni neutral, sinó que per la forma de designació dels seus magistrats està altament polititzat.


16 setembre 2014


dimarts, 16 de setembre de 2014

1.800.000 persones a la V-11'S «l'ANC no farà NI UN PAS ENRERA»

MOLTÍSSIMES FELICITATS A TOTS. L'11'S-2014 hem guanyat la INDEPENDÈNCIA

Ja estem en ple debat de política general al Parlament de Catalunya d'aquesta tornada de les vacances polítiques. Un curs polític que estarà marcat de ben segur per la conclusió d'aquest debat.

Estem dins d'una de les setmanes més decisives pel futur del nostre país dels últims 37 anys, com a mínim.
Aquest debat de política general acabarà amb l'aprovació de la llei de consultes que ens portarà a que el Parlament aprovi el decret de convocatòria de la CONSULTA DEL 9N.

Aquesta setmana, marcada pel referèndum escocès que es celebrarà dijous dia 18 de setembre i que conclourà divendres amb l'aprovació de la llei de consultes serà decisiva fins dilluns perquè estem segurs que entre divendres 19 i dilluns 22 el president Mas aprovarà el decret de convocatòria de la CONSULTA.






Aquesta setmana l'hem començada amb la força, amb la immensa energia que ens veu donar tots plegats; que cadascú de nosaltres vem compartir amb la resta del MILIÓ VUIT-CENTES MIL persones que vem sortir al carrer de la manera més cívica i respectuosa. Vem organitzar-nos tant i tant bé que vem fer una gran senyera humana d'onze quilòmetres. Amb aquesta potent energia, amb aquesta gran il·lusió l'Assemblea Nacional Catalana ha començat aquesta setmana crucial portant al Parlament de Catalunya 750.000 instàncies basades en el dret a petició de la campanya Signa un Vot (en què heu participat més de 1.200 artesencs). Instàncies que demanen, una per una, que el Parlament convoqui la consulta o que proclami la independència.



Com va dir ahir la presidenta a les portes del Parlament: «l'ANC no farà NI UN PAS ENRERA». I estem segurs que la influència de l'11'S, de la campanya Signa Un Vot i de la pressió en general que estem fent durant els dos anys i mig de vida de la nostra gran entitat, seran decisius per a la conclusió d'aquest debat de política general que ha de concloure (sens falta) amb l'aprovació de la llei de consultes catalana (acord amb la declaració de sobirania del poble català aprovada al gener de 2014) i amb la convocatòria de la consulta.

A Artés n'estem segurs, GUANYAREM:
Perquè hem portat el 14% de la població d'Artés a la V de l'11'S i hem fet la manifestació més multitudinària d'Europa. 742 persones en 13 grans autocars van viatjar serenament a la Gran Via de les Corts Catalanes.
I perquè hem portat al Parlament de Catalunya 1200 instàncies del Signa un Vot que representen un 22% de la població Artesenca.

Estem segurs que entre el divendres d'aquesta setmana i el dilluns de la que ve sabrem tots els ets i uts de la consulta del 9 de novembre.





Però per guanyar i sobretot perquè la participació a la consulta sigui la més gran de la història (també de votants del NO) us demanem que us feu voluntaris a www.araeslhora.cat I que ens ajudeu a portar a terme la gran campanya porta a porta que s'iniciarà de seguida i de la qual rebreu informació concreta. Una enquesta de 3 preguntes sobre quin és el país que ens agradaria tenir.

Mireu els vídeos del Vicenç Rovira i del Robert Puig
https://www.youtube.com/watch?v=_3tkkFeDpbc

AJUDEU-NOS: PARLEU AMB ELS INDECISOS QUE CONEGUEU. PARTICIPEU EN ELS ACTES QUE PROGRAMAREM D'ARA FINS AL 9N AMB AQUEST OBJECTIU

Fins aviat, i gràcies a totes i tots

Jordi Jorba i Dordal

Mireu els vídeos del Vicenç Rovira i del Robert Puig